
Una de les notícies que més enrenou ha aixecat en les últimes setmanes és la decisió d'Iberia de retallar substancialment les seves operacions a l'aeroport de Barcelona. Aquest fet és molt significatiu, donat que Iberia representa el 40% dels vols internacionals operats des de Barcelona. No oblidem que l'accionista de referència d'Iberia és Caja Madrid, que també ho és d'Endesa. Podríem parlar d'una represàlia per la possible absorció d'Endesa per part de Gas Natural-La Caixa? En qualsevol cas, una vegada més, vull criticar obertament la mediocritat de la classe política catalana. Si considerem que Iberia és ja un operador privat, entenc que l'empresa és lliure de prendre les decisions que més convinguin als seus accionistes. En un entorn d'encariment progressiu de les fonts de subministrament (combustible) i d'increment de la competència (les "low-cost"), una companyia "flagship" com Iberia ha de prendre decisions que impliquin una major racionalització. La lògica dels "hubs" aeris està absolutament contrastada com la millor forma de racionalitzar els recursos: concentrar les teves operacions fonamentals en un aeroport, bàsicament els vols internacionals, de manera que aquests vols s'alimenten de passatgers provinents d'altres aeroports en un radi normalment inferior a les 2 hores. De d'aquesta òptica, la decisió d'Iberia de "retirar-se" de Barcelona seria empresarialment correcta. Em pregunto perquè els polítics catalans tracten de bombardejar aquesta situació, apel.lant una vegada més al victimisme com estratègia (declaracions de Joan Clos). Absolutament al contrari, penso que la possible decisió d'Iberia és una gran oportunitat per Barcelona. L'alliberament de "slots" (drets de vol), pot incrementar espectacularment la presència de noves companyies internacionals a Barcelona. És el cas de Continental Airlines, que a partir del maig de 2006 enllaçarà diàriament El Prat i Newark. L'atractiu de Barcelona no és captiu de l'estratègia d'Iberia. La companyia espanyola té el dret a prendre les seves decisions. I els polítics catalans han de crear el clima necessari perquè altres companyies estiguin presents a Barcelona. L'empresari Josep Miquel Abad (ex-director del Comité Olímpic Barcelona'92 i avui President de Vueling) ha estat molt clar: "Si Iberia libera slots en Barcelona, iremos a por ellos". Aquesta és l'actitud necessària, i no pas la de Joan Clos: "Iberia està cometent un immens error". La possible sortida d'Iberia és un pas endavant per la liberalització o "alliberament" d'El Prat. El següent pas hauria de ser l'entrada en la gestió de multinacionals privades catalanes com Abertis. Aquest és el bon camí.